Archivo del Autor: admin

De cortesia obligada -i fàcil de satisfer sincerament en el meu cas- és la redacció d’aquesta breu nota sobre n’Antònia Vicenç, l’escriptora de Santanyí, en ocasió de la concesió que li fa Òmmium Cultural del Premi d’Honor de les Lletres … Sigue leyendo →

Mira per on haurem contribuït a recuperar l’ús d’una antiga i bella paraula, i potser a donar-li un significat modern, actual: penyaleres.

Me sona, i molt. Massa. “Ucraïna no existeix”, “Ucraïna és Russia”, “Rússia i Ucraïna són el mateix poble”, “Els liders ucraïnesos són uns nazis”… Sense voler comparar, naturalment.

És aquí, just a la vora. La guerra. Que no comprenc. Que em provoca la sensació dificilment suportable de la impotència màxima. Que em fa por. Que sotmet milions de persones. Que esbuca països. Que tuda recursos. Que mata gent… … Sigue leyendo →

Sí. D’una fotografia d’en Sebastià Torrens (del llibre Hivern a Mallorca) i d’una demostració, una gran lliçó, del mestre aquarel.lista Juan Saturio. Un bosc amb violeta. És encara una prova. Totes les aquarel.les ho són.I molt més en el meu … Sigue leyendo →

Surt avui, al suplement cultural Bellver del Diario de Mallorca, aquesta ressenya d’un treball ben curiós i estimulant d’en Gonzalo Moure, bon autor i col.lega.

“Taques, línies i traços ocupen només una minsa part del quadre, dominat per un blau esplendorós, de cel mediterrani, de cel de tramuntana, cada cop més absorbent. ‘Aquest és el color dels meus somnis?, havia dit Miró de jove“. Dietaris. … Sigue leyendo →

Proves i més proves. Aquesta, sobre paper Arches de 300 grams, gra gros, de 12×26 cm., aproximadament. Amb un poc de mica per cercar textures.

Perquè, a mi el que m’agrada és llegir, escriure, provar de pintar aquarel.les, passejar pel salobrar, projectar una caminada més llarga… Les goranades dels nostres liders polítics i d’opinió empetiteixen el nostre horitzó, minven la qualitat dels nostres pensaments, esquerden … Sigue leyendo →

Si alguna cosa hauríem de poder exigir als nostres polítics, a banda d’honestetat i una certa dosi d’empatia, és un poc de seny. I als nostres opinadors, altre tant. Només un poquet de seny. Per assossegar-nos. Per sentir-nos respectats. Per … Sigue leyendo →