Archivo del Autor: admin

El bon i veteraníssim membre del Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa, GOB, en Pere Bosch, fa córrer entre els amics aquestes imatges -entre d’altres, del que la premsa local va nomenar “Operació Oronella”. Era l’any 1974, octubre.  … Sigue leyendo →

La literatura de Paul Auster no m’ha commogut mai. Em commou, i molt, que hagi mort un autor tan interessant. De la primera afirmació en puc dir que segurament prové de qualque defecte meu com a lector. No entenc, no … Sigue leyendo →

D’això es tracta: de jugar. Amb intencions: aprendre, indagar. Aquest urbà fantasiós -o el que sigui- és fet d’ahir, sobre paper Arches de 300 grams i de gra fi. Té uns 30×40 cm., aproximadament.En realitat no és tan esclarissat; sinó, … Sigue leyendo →

En Miquel Àngel Vidal, coordinador de l’encontre a la Casa Museu Llorenç Villalonga en homenatge a l’obra d’en Gabriel Janer Manila, m’envia aquest article seu publicat al dbalears. Conté alguna reflexió important. I per aprofitar que tenc obert el programa, … Sigue leyendo →

En el revers d’una aquarel.la fracassada, vaig fer aquest apunt, un detall forestal. És de format petit.

És millor i potser és terapèutic. Aquesta és d’ahir. 30×40 cm., aproximadament.

Compartesc aquestes conclusions de l’articulista d’Infolibre, Daniel Basteiro en un article d’avui de títol “No es “venir llorado de casa”, es no tener que llorar“. Des del primer dia, i vaig a l’any 1978, la dreta espanyola (nacionalista espanyola, per … Sigue leyendo →

Acab de llegir una frase: “On tot sobreviu per sempre, només poden morir els records“. És de la novel.la Deimos, de la seva pàgina 95 (de l’editorial Males Herbes), L’autora és Lucia Pietrelli. M’he aturat perquè m’ha vengut de cop … Sigue leyendo →

Aquesta aquarel.la amb un paisatge inventat, com sempre en el meu cas, és feta d’ahir. El paper és l’Arches de gra fi, amb unes dimensions de 26×36 cm., aproximadament. Vaig usar el hake, sobretot. L’enyor en veritat, aquest pinzell. Permet … Sigue leyendo →

D’una aquarel.la de fa temps, que tenia decantada per esqueixar i llançar a la paperera, n’he sabut treure aquesta, que m’agrada. Ara la nomen “Travessant una bassa amb poc fons”. Idò!