Archivo mensual: agosto 2019

No puc inventar un odi que no sento. Philippe Lançon, periodista i víctima En un meu poemari he escrit sincerament: “No sento odi per ningú: què m’he perdut?”. Odio l’odi. Odio odiar. Odio els delictes que l’odi provoca. Però, odio … Sigue leyendo →

Ja n’he parlat aquí en una altra ocasió. O en més d’una. Això dels quaderns, de les plaguetes és una mania. Una obsessió. I encara una il.lusió. Escric en quaderns, dibuixo en quaderns. Amb el dibuix que mostro aquí, un … Sigue leyendo →

L’any 1966, Nancy Sinatra treia al mercat una cançó titulada These Boots are Made for Walkin’, i em va bé recordar-ne el títol per parlar positivament de les sabates que he usat en la meva caminada d’enguany per La Vía … Sigue leyendo →

Te peguen de vegades, les rauxes, i no saps com retenir-les ni com retenir la provocació que representen. Ja sé que les aquarel·les demanen un tracte més subtil i més elegant, però, aquesta arrauxada m’agrada, la trobo potent, viva, inquietant … Sigue leyendo →

Aquests versos justificarien, només ells, una vocació poètica, un treball d’anys, de dècades, incansable. Són d’en Miquel López Crespí, escritor nostre, d’aquí i d’arreu; amic. Els trob avui de casualitat, perquè estic regirant llibres, en el volum El Cant de … Sigue leyendo →

Doncs, sí: he intentat llegir el segon volum de la sèrie juvenil de la qual vaig parlar en una entrada anterior…, i he desistit abans d’acabar. Me cau de les mans. El llibre, com el primer volum de la sèrie, … Sigue leyendo →

Fa anys vaig usar frases literals dels textos de Ramon Llull per simular estones de la conversa d’un personatge singular de nom Quernablan en les pàgines de la meva novel.la L’ungla de la gran bèstia (Moll, 1997). La següent n’és … Sigue leyendo →

He trobat en la llibreria de segona mà de prop de ca-nostra, un exemplar de textos escollits de John Ruskin, en una edició d’Olañeta (quí, si no?). Fins aquí, res (tot i que Ruskin és un important referent en la … Sigue leyendo →

Un agost calorós. Normal. Amb lectures sobre les que, després del dinar o a mitja tarda, si les tens a les mans, fas capades perquè inevitablement et ve la son, el subec omnipotent. Rellegir Tony Judt és necessari per recuperar … Sigue leyendo →

Aquest cap de setmana pasast he assistit a un curset impartit pel molt boníssim aquarel.lista Cesc Farré sobre la pintura de l’aigua (mar, ones, esquits, transparències, rius…). Ha estat molt interessant, perquè en Cesc és molt bon comunicador, i ha … Sigue leyendo →