Archivo mensual: enero 2020

Aigua i color. Pura màgia. Ara, imaginau-vos el que en deuen gaudir aquells que dominen la tècnica!  

Nous camins, noves exploracions, indagacions, proves, pràctiques. On me menaran, si és que qualque dia m’aproximen a qualque lloc distant? Ho espero. No sé fins quan esperaré. Com en l’escriptura, aquest camí és llarg. Pot arribar a cansar. Per què … Sigue leyendo →

Acabarem el mes amb alguna lectura. No coneixia El río, d’Ana María Matute (Nórdica). Ara ja l’he llegit, i puc dir que és un gran llibre, beníssimament escrit, que mostra una part de l’Espanya profunda, antiga, castellana, interessantíssima i preciosa; … Sigue leyendo →

Una altra demostració vergonyant de la justícia política espanyola en l’Audiència Nacional (un tribunal de penosos orígens): comença el judici polític (repetesc) al major dels Mossos, Trapero. El fiscal, en aquestes primeres hores, intenta comprendre com funcionen les mediacions, i … Sigue leyendo →

No m’agrada insultar. Intento fugir de polèmiques públiques. No m’agrada ofendre. Ni m’agrada haver d’incloure en aquesta pàgina opinions que ultrapassen l’àmbit estrictament cultural o personal. Voldria que aquí s’hi trobàs un espai neutral. Hi ha, però, espais neutrals? Especialment, … Sigue leyendo →

Pràctica imprescindible. Un cel per al dia d’avui (en què necessito el cel, perquè alguna cosa m’inquieta). Un paisatge, un alè, una estona d’entreteniment i de reflexió: on posar l’horitzó, quins colors usar, com aproximar el primer pla, com allunyar … Sigue leyendo →

Avui, al suplement cultural Bellver del Diario de Mallorca:

També comptam, els qui ens declaram en camí dret a l’ateísme, per als bons Reis de l’Orient, als quals no podem fer cap altra cosa que expressar-los un gran i commogut agraïment. Aquests Reis estimen tots els seus súbdits (i … Sigue leyendo →

Un nou paisatge per encetar l’any. Intento obtenir llums i reflexos, impressions. Sé que tot això prové del que he vist i somiat, i del que he après dels mestres de l’aquarel.la els treballs dels quals miro i remiro. Faig … Sigue leyendo →

“Es la España de intentar el progreso, el más elemental, o el que nos remite a aquella España franquista que describió el poeta Rafael Alberti: “Dura España terrible, temible, aborrecible, rostro desapacible, obstinada, infalible, irascible, insufrible. España inamovible, imposible, impasible, … Sigue leyendo →