L’alegria de rebre un sobre per correu postal. I més si el sobre conté aquesta bella edició d’un nou poemari d’en Miquel Àngel Lladó, bon amic, excursionista, persona compromesa en allò social i en allò ecològic, escriptor sensible, humà compassiu, observador atent dels detalls positius i de les belles sorpreses que el món ens regala. No ha estat fàcil, en algun tram, l’itinerari d’en Miquel Àngel. Hi ha hagut qualque gran dol. I no obstant, ell se n’ha sabut sortir amb tremp, amb la companyia de qui l’estima, amb l’escriptura, i amb la dedicació generosa als altres. La poesia d’en Miquel Àngel és senzilla i agradosa, essencialment íntima. I alhora d’una humanitat expansiva. Qualque vegada l’he trobat, en Miquel Àngel, assegut en un banc de fusta, vora la font dels polls, en la pujada costeruda al puig d’es Teix pel camí de Son Moragues públic. Potser escrivia, en aquests moments de concentració que jo he interromput sense voler, alguns del versos que omplen Sota l’esqueix, la tanyada, que edita excel.lentment Viena. He obert el llibre a l’atzar i hi he trobat el següent text, un regal que em plau compartir:
Mir en l’aire i de sobte
compareix un agró blanc,
solemne, per dibuixar el contorn
més pur de Tu,
aquell vol que mai de mai s’oblida.
En el brancam dels polls i de les alzines piulaven pinsans. Queia qualque penya per la rosseguera dels Cairats. Qualcú escrivia versos. Demà llegiré amb gust aquest nou llibre. M’esperava a la bústia.