D’una nova acadèmica

Sap greu haver d’escriure d’això. No vull participar en cap polèmica. Ha estat lamentable l’absència de representants institucionals balears, mallorquins i palmesans a l’acte i al discurs d’entrada a l’Acadèmia de la llengua espanyola de l’escriptora mallorquina Carme Riera, professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, reconeguda investigadora, l’obra literària de la qual és, sobretot, en llengua catalana. Tots els alts càrrecs que córren per anar a veure les finals de Rafel Nadal a Paris o a altres capitals, i pagats per la Hisenda Pública, no han volgut anar a escoltar na Carme Riera. No tenen excusa. Això ja ho sabíem: són uns impresentables. Hi ha, no obstant, un fet encara més lamentable per a mi. I és l’actitud de certs nacionalistes que han llençat covardament i per la xarxa crítiques ferotges i injustes contra la persona i l’obra de l’escriptora. Crítiques feixistes i crítiques masclistes, amb qualificatius inacceptables; critiques que més aviat provénen d’una pròpia frustració i d’un pensament clos en l’obsessió que d’una real estimació pel país o per la nostra llengua. Tots sabem que l’obsessió mena a la possessió… Són personatges intolerants, aquests crítics, tridentins, sectaris, potser paranoics. Gent que només cerca proclamar com hem de pensar i com hem d’actuar, gent que aspira a la puresa ideològica. No són compassius. No entenen la Humanitat contradictòria i feble que cadascú porta al damunt, que tots i totes portam al damunt. Ells es creuen, en canvi, portadors de la veritat absoluta, de blanc o negre, sense grisos ni colors. A mi em fan més mal que bé i més por que goig. No vull viure en una pàtria com la que ells pretenen crear. Ho deia Herta Müller: no podem tenir la mateixa pàtria, encara que parlem la mateixa llengua, els qui m’ofenen amb ella o em menyspreen, o ofenen i menyspreen allò que jo estimo. Malauradament, també en la Catalunya independent hi haurà totalitaris. Ja n’hi ha. Els extrems polítics aspiren a allò mateix i amb els mateixos recursos, procediments i estratègies. Vasili Grossman ho conta de manera escarrufadora a Vida i Destí.