No sé per quin motiu tudaré un poc del meu temps per copiar i comentar unes frases d’un article publicat avui en un diari local i signat per una persona que, al meu parer, fa anys que -lliure d’expressar el que vulgui, com és natural- desbarra, no obstant, un dia sí i l’altre també. Sovint, els articles de l’opinador en questió vessen una gran ràbia indissimulada i malaltissa. Ho dic amb sentiment sincer. Com sol ser habitual en aquests casos, ell tendria la solució a tot. Però, ai!, no li fan cas… Aquesta vegada, i per participar amb el seu article en el complex debat de les causes i remeis de la prostitució, ha tocat rebre a un dels col.lectius que té enfilats: les feministes. Perdò, les feministes de Podemos, radicals, heterodoxes. Avui els tracta de “activistas fanáticas y liberticidas“, “Savonarolas del feminismo prohibicionista“, “comadres“… Naturalment, no s’està de criticar els viatges d’una de les ministres d’aquest partit. És lliure de fer-ho. La demagògia -i avui, el fake- sol ser present en aquesta mena d’escrits d’opinió. I l’insult. I també l’enrevessament argumental. Com he dit en altres apunts, hom dissimula l’agrura ideològica amb un discurs d’aparença contundent, i amb un brufeig excessiu d’ornaments erudits i categòrics. Hom podria proposar una discusió més intel.ligent. Ens aniria bé a tots. No sé per quina raó, hom prefereix l’escridassada. Vet aquí les frases:
“La libertad consiste en la capacidad de tomar decisiones sobre cualquier cosa en un sentido o en otro. Negarla en base a abstrusas disquisiciones sobre lo que pueda ocurrir en la mente humana no es otra cosa que el ejercicio de contorsiones perifrásticas para justificar una preexistente convicción fanática de reformadora social. La verdad no necesita de circunloquios, simplemente se muestra; el error precisa de esas contorsiones“. Si l’expressió “abstrusas disquisiciones sobre lo que pueda ocurrir en la mente humana no es otra cosa que el ejercicio de contorsiones perifrásticas para justificar una preexistente convicción fanática de reformadora social” no és un circumloqui, què és?
L’home, doncs, a l’hora de redactar, pens que amb massa exaltament, el seu article, anul.la amb un claríssim circunloqui seu la seva pròpia argumentació. Cau en la seva trampa. Una llàstima. La resta de l’article, per cert, també em fa vergonya.