A veure qui endevina a quina d’aquestes dues notícies provinents de comités de l’ONU es farà cas a Espanya, i quina rebrà més atenció mediàtica i política.
A) Primera.
B) Segona.
En relació amb la que jo no triaria, he de dir que era de sentit comú i de pura lògica concloure que el jutge instructor no actuà correctament. L’acusació de rebel.lió era pura política, i pura maniobra. Ell, però, és considerat un “salvador de la Unidad de España”, i així anam. En un país democràtic homologable, aquesta persona se sentiria al.ludida i amb vergonya. No passarà. Vivim on vivim. L’ascendiran i li posaran una medalla al pit. I li donaran una placa. O més.
Què barat hauria resultat fer un referèndum en el moment oportú!
Sempre és millor intentar pintar aquarel.les i aprendre a fer-ne l’avaluació. I aprendre a veure’n els errors. I provar de rectificar amb humilitat els errors comesos (allò no va ser un error: tenia intencionalitat punitiva i escalivadora, política). En aquestes dues aquarel.les, els errors són evidents. Aviat aniran a la paperera.
