Era previsible

Era previsible. Quan l’Espanya nacionalista es fregava les mans perquè el Tribunal Constitucional deia al Parlament Català que no podia parlar de segons què, era bo de preveure que aquesta estratègia -un vertader cop antidemocràtic amb punyetes enlloc de bales- aviat es giraria contra la sencera democràcia espanyola. No vaig llegir cap article en contra dels intel.lectuals nacionalistes espanyols. Al contrari. Ja vos ho he dit: es fregaven les mans i salivaven feliços: “Als independentistes els aturarem com sigui”, era el seu lema. Avui s’està preparant potser una prohibició d’aquesta mena per al Parlament espanyol. La dreta espanyola nacionalista i post franquista (no n’hi ha de cap altra mena) i part de l’esquerra espanyola nacionalista i post franquista (junts són els “constitucionalistes”, com els agrada definir-se), deuen prepar-se les mans amb oli per no cremar-se-les. Perilla. Ahir hi havia a la premsa titulars d’articles d’opinió com “¿Nadie va a hacer nada?” o “Ahora es la hora: rebelión o sumisión”… Fan por.