No és la primera vegada que trobam un pollet en el carrer, perdut, fet a mitges encara, ran de la calçada per on passen tota casta de vehicles. En la voravia hi pot passar gent, i cans, i moixos… Tot i que els ornitòlegs consideren que cal deixar-los fer, aquests pollets que han saltat prematurament del niu (entre d’altres coses, perquè els pares poden ser a prop), a nosaltres sempre ens fa passar pena el seu més que previsible final. Esperem que la Naturalesa ens disculpi, i que el desenvolupament del pollet sigui favorable. De moment, na Xon està aconseguint que el pollet campi bé pel menjador de ca-nostra, i accepti el menjar que li dóna. Té una talàia en un ram de flors artificials. Hi passa hores encastellat. Fa una volta, xalest aparentment, i s’hi torna a parar… Observa? Nom Linus. El trobàrem, crec, diumenge… És un verderol. I va molt bé.
PS: Avui, diumenge, dia 6, l’hem deixat al COFIB. Segur que el suraran completament. Gràcies!