Vet aquí una (altra) crida al cop d’estat

“Aznar pide “asumir los riesgos” de “actuar” contra Sánchez: “Es un peligro para la democracia“, publica El Confidencial, i tan contents! I El español no li va darrere: “La inclusión en la amnistía de acusados de terrorismo y corrupción indigna a policías, fiscales y jueces“. Només falten els militars, aquí. I els bisbes. Alguns ja han parlat… Si el que ve els emprenya tant, si tant els encabrona, potser vol dir que l’amnistia és ben necessària: els fa caure el castellet de cartes que han construït des del rei (discurs del 3 d’octubre de 2017), la premsa de la cort, els opinadors constitucionalistes (o sigui: nacionalistes espanyols), als atestats tendenciosos de la policia i guàrdia civil i les instruccions ideològiques dels jutges que iniciaren els casos, el judici al Suprem (teatral) i la sentència (amb argumentació inventada ad hoc) del procés, les falses acusacions de terrorisme, etcètera, etcètera. Ara, cal entendre que la seva enrabïada és perillosa. Històricament molt perillosa. Molt.