Millor riure

Millor riure que fer-se malbé el fetge. Ara tendrem inspectors de l’ortodòxia acadèmica, inspectors (no sabem si hi haurà inspectores ni com se’n farà la selecció, en base a quina convocatòria i a quins requisits- per detectar i supòs que denunciar i multar la “ideologia y el adoctrinamiento en las escuelas” -en les públiques, només?-, i tendrem disponible la “libre elección de lengua“. Sempre, aquesta fal.laç associació de la paraula llibertat amb una clara i consegüent restricció de qualque dret: em ve al cap ara allò de “la lengua común“, una altra útil invenció… Cal reconèixer que la dreta neoliberal sap fer ús del llenguatge. És inútil fer, doncs, l’afirmació d’una evidència: no hi ha cap comportament humà no instintiu que no tengui una justificació o un fonament ideològic. És inútil denunciar al supremacisme castellà/espanyol que s’oculta sota els debats per les llengües a Espanya. És inútil reconèixer el patetisme en l’acceptació i la legitimació que Ramon Aguiló, Félix de Azúa, Fernando Savater i tutti quanti fan de VOX, “que es, sin duda, un partido constitucionalista“. És ridícul l’article d’ahir d’en Valentí Puig al DM parlant, encara!, de Podemos i Maduro i Venezuela: de veres, aquest intel.lectual no té cap altra cosa de què escriure, a les acaballes de 2023? I certament sembla cosa de Grouxo Marx llegir com un irritat Jorge Dezcallar exigeix que li diguin la veritat i que no l’enganin, quan ell ha viscut molts d’anys de la mentida, de l’engany, i de l’ocultació i de la conspiració clavegueral pel fet d’haver dirigit els serveis d’intel.ligència espanyols -intel.ligència és un eufemisme generós, aquí… I així anam… Avui, però, ens tocarà la loteria.