Desorientació

Un titular de la premsa local d’avui m’inquieta o, com a mínim, em mostra un fet indiscutible: ja no sóc d’”eixe món”, com deia Raimon fa dècades. El que escric ara és com un acudit, pitjor: un comentari de persona gran en la taula d’una caferteria de barri. Gran i desorientada. Quin titular és? Aquest: “Bizarrap lanza su ‘Session 58′ con Young Miko fusionando el ‘flow’ boricua y el argentino“, i surt publicat avui al Diario de Mallorca. No sé qui són Bizarrap o Young Miko -si és que són algú o alguna entitat i francament, no sé si m’interessa saber-ho, i no vull de cap manera menystenir allò que són o allò que fan: sóc jo qui té el dèficit de comprensió-, ni sé què significa “Session 58″ ni com sona el “flow boricua”… Sé que puc saber-ho fent una simple i ràpida recerca per les xarxes. La qüiestió és: m’interessa fer-la? Vull ser sincer: preferesc dedicar el meu temps a la lectura -i a les notes que n’obtenc, vertaders estímuls i incentius literaris i també plàstics, gràfics- de Recuerdos de montañas lejanas, una preciositat editorial de Random House, obra de l’autor Orhan Pamuk, en el volum que m’han portat, generosos, els Reis d’Orient. Lamentablement, no és només aquest titular el que em deixa desorientat. Visc amb desconcert, però no ho vull fer amb drama o amb negativitat o amb melancolia, en un món nou. S’hi parla un nou llenguatge. Benvingut sigui.