Insinuació i alguna altra cosa

Així definesc aquesta aquarel.la fruit de la correcció d’una altra. Hi veig una flor? Una bubota? Un no sé què? I què és això de l’”altra cosa”? Doncs, que no entenc l’alta judicatura espanyola. Una persona africana que viu des de fa anys a Santa Margalida (Mallorca) no ha acreditat a bastament, segons un jutge (posau aquí un interrogant) el seu voler d’integració a la societat espanyola (posau un altre interrogant) perquè no s’expressa prou bé en castellà, i en canvi parla amb absoluta normalitat i correcció el català de Mallorca, del qual  a més ha seguit cursos a voler que sí ha acreditat… El jutge no li ha concedit la nacionalitat. Fixau-vos en la gran mentida que és tot això. En un estat on els jutges i fiscals veuen terrorisme on no n’hi ha, que protegeixen un rei fugat, aquest sí, a països on no hi ha tractat d’extradició, i que veuen alta traïció i conxorxa amb els russos diabòlics quan llegeixen uns articles a la premsa de la Cort, i que no paren de qualificar de pròfug qui sempre ha estat a disposició de la justícia (però, ai!, en altres països), no veuen una voluntat claríssima d’integració en la societat on viu d’una persona que és, per si fos poc, dona i negra, i que parla normalment un mallorquí millor que el que parla, si el parla qualque vegada, qualsevol ruc de l’extrema dreta espanyola. Però, tampoc és, aquesta ciutadana, un jugador de futbol o de bàsquet… Jo no ho entenc. O sí que ho entenc, i massa bé: això, senyors, senyores, és l’alta justícia en el nostre estat, nacionalista i imperial. Preparadíssima. Mentidera. Española.