Terrorisme i punyetes

En un lloc on sí se sap què era i què ha estat el terrorisme -trets al clatell, bombes, mines, segrestaments…-, i el terrorisme d’estat, hom no hauria de jugar amb el sentit de les paraules. Tsunami no és terrorisme, per molt que ho pensi el jutge Marchena, un dels més grollers i per ara impunes interpretadors de fets i de paraules. La dreta política i mediàtica nacionalista espanyola li fa mamballetes amb les orelles. Tsunami no és terrorisme, per molt que pugui desagradar. Però, a España, España, España, tot val per combatre l’adversari. En un estat on s’ha dit des de veus inel.lectuals que un independentista català és un nazi, banalitzant fets terribles, què podem esperar? I què, en un lloc on el nacionalisme -espanyol-castellà es considera normal? No oblidem que Marchena, i el tribunal que presideix i la pobra Justícia que representa, ja va inventar-se una rebel.lió, i després una sedició tumultuosa, i abans, fa anys, quan es va envoltar el Parlament de Catalunya, ja va insinuar per on vol anar la seva justícia (i en això hi participà la dreta nacionalista catalana, no obidar-ho): a reprimir qualsevol tipus de manifestació multitudinària que no s’avengui amb les consignes del poder real. I tot, com sempre, basat en interpretacions, exageracions, informes irregulars per no dir altres coses de la Guàrdia Civil, en articles exaltats i mentiders de la premsa de la Cort, i en la ideologia i desvergonya de jutges que es creuen els nous salvadores de la Patria. I preparem-nos, perquè ara ve això dels russos i de la “alta traición“. Veiem i encara veurem coses que mai no hauríem pogut creure. Beure massa vodka altera, en efecte, la percepció i el seny.