Algunes arpelles i una oronella

Avui he anat al salobrar de Campos, per fer-hi una breu caminada i qualque observació ornitològica. Hi he arribat a les set i mitja i hi he voltat durant tres hores aproximadament. Sempre és un passeig satisfactori. Al salobrar hi pots esperar cada vegada una sorpresa, per insignificant que pugui semblar. Avui, per exemple, hi he vist la primera oronella d’enguany, un poc primerenca, si he de dir la veritat. Esper que no vengui cap onada de fred que pugui fer-la caure en terra. Solitària, m’ha sorprès molt agradablement, perquè, en el fons, el que vol dir la seva presència és que la primavera arriba o que falta poc perquè ho faci. Potser n’és un avís, una emissària. També hi havia arpelles, potser mitja dotzena, i algunes ja feien els vols acrobàtics pre-nupcials sobre els redols dels canyars on solen nidificar cada temporada en aquell espai natural. He sentit també qualque miol dels seus. He anotat al meu quadern de camp les espècies habituals al lloc: flamencs, avisadors, becs d’alena, corriols, passarius, ànnera blanca, collblau, cama roja, butxaqueta, busqueret cap-negre, rossinyol bord, vitrac, un agró blanc, dos agrons, una milana…, i alguna altra cosa. El dia ha estat esplèndid, i el paisatge, lluminós, potent. Hi he fet un apunt ràpid (tal vegada només per lamentar-me de no saber dibuixar prou). I alguna fotografia amb el mòbil.