Auster

La literatura de Paul Auster no m’ha commogut mai. Em commou, i molt, que hagi mort un autor tan interessant. De la primera afirmació en puc dir que segurament prové de qualque defecte meu com a lector. No entenc, no m’interessa l’escritor Paul Auster. Sé de què va: de l’atzar, del desconcert. Dic també que només m’interessa conservar d’ell un volum de la seva Poesía completa i Informe de l’interior, perquè, aquest, ens diu coses sobre els inicis del seu itinerari personal. Una evocació, doncs, de com s’ha fet el seu jo i el que escriu. De la segona afirmació, dic que em sap molt de greu que se’n vagi el guionista de la pel.lícula Smoke, d’una humanitat extraordinària, intensament i humilment rica. La pel.lícula conté un dels fragments més emotius que he vist al cinema. La trobada entre Harvey Keitel (Augustus ‘Auggie’ Wren) i Clarice Taylor (la padrina vella Ethel, una dona cega), mentre sona l’incomparable Tom Waits interpretant una cançó que posa els cabells drets: You’re innocent when you dream, when you dream. També tenc a la nostra biblioteca una biografia molt cuirosa escrita per Paul Auster: La llama inmortal de Stephen Crane. Francament recomanable.