A la fi he estat capaç de pintar un paisatge clar. No té segurament cap altre valor: la claretat. L’he fet a l’anvers d’un altre paisatge que em sortí no només obscur, sinó, brut. No sé si és cosa de la meva paleta de colors, per mor del gra gros del paper usat en aquest cas, o si és per mor de qualque fet trivial; per exemle, el fet de no canviar a temps l’aigua ja tenyida amb la mescla (sempre tirant al verd) dels pigments usats en l’elaboració de cada aquarel.la. D’aquest paisatge brut només n’he volgut conservar un fragment, aquest, la part inferior. Potser representa un oliverar durant el crepuscle:
El paisatge clar, però, fet ahir, em plau reproduir-lo sencer. M’agrada la seva simplicitat. Què voleu?
