Patètic

Què dir de Ciudadanos? Simplement que ha satisfet les expectatives que jo en tenia des dels seus inicis pel que fa a com acabaria. Ja havia passat amb UPyD i passarà amb qualsevol creació política artificial de certes elits per combatre des d’”España, España, España, esa gran nación”, les aspiracions dels països no castellans d’Espanya. UPyD contra el País Basc. Ciudadanos contra Catalunya. Blanc i en botella. Han desaparegut. Era tan previsible! Amb una gran part dels seus membres i votants i esperonadors ideològics abocats a la dreta extrema i a l’extrema dreta espanyoles, i alguns també al PSOE. Els dirigents de Ciudadanos han arribat a allò que de veres i des de l’inici eren, encara que hagin usat l’auto-definició de “constitucionalistas” per enganar-nos: nacionalistes espanyols, supremacistes castellans. Naturalment, no ho han admès mai, per allò de la biga en l’ull propi. Ara bé, Ciudadanos se’n va havent fet mal. Molt. Tant els seus liders com els “intel.lectuals” que els justificaven. Sobretot, Ciudadanos ha trencat dues coses que en una Espanya ideal (i tanmateix impossible, ja ho veig!) haurien de ser bases indiscutibles d’estabilitat i de llibertat (ai, però!, ells també ens han furtat el sentit d’aquesta paraula: llibertat): l’ús institucional i normal del català en els Països Catalans, i la vida normal de l’escola catalana en els Països Catalans (clar que ells no accepten que hi hagi uns Països Catalans). Han tengut a favor la premsa impresa i digital de la Cort (que potser ha usat Ciudadanos de “beneit útil” mentre que ha durat), la justícia, el clavegueram, les institucions i, en qualque moment, la gran banca i l’empresariat. Han capgirat el sentit de mots importants que, a més, han cedit a l’extrema dreta espanyola: constitució, llibertat, terrorisme, supremacisme, imposició… Han donat ales i arguments al desplegament de l’extrema dreta nacionalista espanyola, terrorífica sempre. I amb això han obligat a la dreta a intentar ser encara més dretans i nacionalistes que aquells, i a l’esquerra espanyola a no abandonar les posicions nacionalistes espanyoles: quin gran embolic! Patètic. A veure que inventaran ara. I sí, sé que els nacionalistes catalans i bascos també arrosseguen el seu fardell d’errors, i sé que lamentablement creix l’extrema dreta catalana. Per això també els critic i també faran molt de mal. Acabem: Ciudadanos ha acabat portant a terme la seva missió -crear discòrdia i espectacle amb el combat contra el catalanisme polític- i assoleix la seva aspiració fundacional no confessada (no puc creure que fos ignorada): integrar-se a la fi en les faccions més intolerants del nacionalisme espanyol amerat del més caspòs i temible franquisme. Mira per on!