Llegeixes (The Objective, 18/06/24) l’article “Que se mueran las lenguas”, de Ricardo Dudda, “periodista y miembro de la redacción de Letras Libres”, i penses que exposa idees raonables: la diversitat lingüística i cultural enriqueix si hi ha fluència i no decantació, les llengües es desplacen si els parlants es desplacen, les llengües evolucionen, deixen de parlar-se, desapareixen com desapareixen les espècies i potser no se n’ha de fer cap drama, etcètera. Coses sabudes. Nomena autoritats: Manuel Toscano, Ray Baumaster, per reforçar les seves tesis: fal.làcies “ad verecundiam”, que tots usam. Cap problema. Acaba amb aquesta afirmació: “no existe construcción nacional sin imposición lingüística”. Raonable. Just davant d’aquesta sentència, però, escriu: “Para los movimientos nacionalistas, la lengua sirve como ariete ideológico”: “ariete”, enteneu? No és una paraula innocent i Dudda no és ignorant. I “movimientos nacionalistas”, enteneu? I just davant d’aquesta entimada, encara escriu: “Sin un apoyo institucional fuerte, el euskera tendría mucho menos usos… Hay un esfuerzo institucional enorme para que no muera, y no solo por una cuestión cultural”. L’euskera, justament: enteneu? Dudda ho lliga tot, perquè sembli que enuncia una mena de sil.logisme indiscutible i candorós. Sí, Dudda: “no existe construcción nacional sin imposición lingüística”, i per això el nacionalisme espanyol és conscient que sense la imposició de la llengua castellana, i la consegüent minorització, obstaculització i, si pot ser, el desprestigi i al final l’eliminació de les altres llengües parlades en el territori de l’estat, la “nación española” no serà mai sencera i homogènia com voldria. Per a Dudda, els nacionalistes són els altres. Tot normal. No falten en l’article al.lusions a llengües creades (ja sap per què les fa, aquestes al.lusions: com si el castellà normatiu hagués caigut del cel!) ni a llengües molt minoritàries “para gusto de los etnógrafos”. Llautó. El llautó de sempre. Del que enlluerna. “Que se mueran las lenguas” en realidad vol dir “Que se mueran las otras lenguas, las que entorpecen el movimiento nacionalista español”.
PS: He escrit candorós amb una certa ironïa, perquè l’autoimatge dels nacionalistes espanyols com Dudda és basa en afirmacions com les següents: “El nacionalismo catalán es un proyecto supremacista de construcción nacional. El español, en cambio, suele ser una postura melancólica e inofensiva, más un exabrupto que una doctrina coherente“. La bonesa i innocència del nacionalisme espanyol és un dels molts mites sobre els quals es construeix l’Estat espanyol unitarista, com els de la “lengua común“, el “crisol de culturas”, la “nación más antigua de Europa“, etcètera. I així anam.