A la fi vaig atrevir-me, ahir, a pintar una nova aquarel.la. Un apunt ràpid. Un paisatge inventat. I sembla mentida com perds el traç, i el coratge per tacar el paper. Feia quasi dos mesos que, entre una cosa i una altra, no podia ni disposar del meu lloc habitual per a la pintura. Assumptes domèstics m’han tengut immobilitzat. També, les ganes d’acabar el projecte del qual vaig parlar aquí mateix fa dues o tres entrades. I és que el temps passa, i l’ocupes amb necessitats per satisfer i amb dedicacions més importants o amb ocupacions inevitables. No estic content, del paisatge d’ahir. És confús. No està ben resolt. He de recuperar idees, procediments, gestos.Aprendre és també saber reconèixer errors o ignoràncies. Caldrà, doncs, insistir. Practicar. Seguir.
