Vaques a Requeixo

A Requeixo de Manzaneda (Ourense) hi viu poca gent. Hi ha, a més, vaques i ovelles, qualque porc per engreixar, quatre gallines, oques, ànecs. Mosques, a voler, i sargantanes. Pastors i pastores menen les bèsties en petits ramats, al llocs on hi ha encara pastura. Passen pels carrers, enfilen els viaranys caps a les airas (petites partions marcades amb paret seca). Amb els animals hi van cans, entre ells grans mastins. Tornaran lentament, assaciats, a l’enramada, a punt tot per a la fosca. Requeixo és un poble mig esbucat. Ha anat buidant-se amb el pas del temps. Hi ha estiuejants: fills, néts d’antics habitants del llocaret, alguna gent que ha comprat i restaurat qualque vivenda. A Requeixo no hi ha botiga ni taverna; el pa, els congelats, les verdures i fruites, la peixatera, el butà, arriben amb cotxes els dies senyalats. Atents, doncs, a les bocinades amb què anuncien la seva arribada. Hi ha assossec (almenys externament). Els horabaixes pots asseure’t una llarga estona al porxo de la casa on romans i, simplement, contemplar l’ària lleugerament en costa on s’alça, el fenàs sec, els arbres fruiters que hi creixen, pruneres i pomeres, l’arbreda silvestre que l’envolta, amb roures i castanyers, i escoltar els sons evocadors de qualque feina agrícola o ramadera i, sobretot, els xiulos dels aucells: ferrericos, cornelles, ropits, ullets de bou, oronelles, raspinells, gaigs, i aquests baixen en terra per espipellar els fruits caiguts… De nit, sentiràs els gamarussos. Potser en veuràs passar qualcun, vol d’ombra i de silenci. A la queimada nocturna qualcú hi llegeix el conjur imprescindible.