“Mi escolarización obligatoria transcurrió en mi pueblo, de mayoría catalanohablante, y sin apenas inmigración procedente del norte de África. Tampoco sudamericana. Era una realidad bastante homogénea cuyo modelo educativo en catalán no tenía mucho sentido al ser la lengua habitual de la mayoría. Por contra, el castellano era el idioma más ajeno.”
Això ho escriu na Laura Fàbregas, nascuda a Barcelona l’any 1987 i que que és llicenciada “en Ciencias Políticas por la Universidad Autónoma de Barcelona. Sus primeros pasos en el periodismo los dio en Catalunya Ràdio, cubriendo la información política desde Madrid. También trabajó en la corresponsalía de Roma de la emisora radiofónica Cadena Ser, y posteriormente estuvo cinco años trabajando para la delegación catalana de El Español hasta incorporarse en la sección de Nacional, donde abarcó la actualidad del Gobierno. Su última etapa antes de desembarcar en The Objective fue en Vozpópuli como redactora de política”. Ho escriu a The Objective, avui.
Deixaré de banda altres afirmacions que exposa en el seu article. I deixaré de banda el fet que The Objective definesqui hàbilment Fàbregas com a “hija de la inmersión”. Però, aquella afirmació seva la trob incoherent. O no l’ha expressat bé. O no l’entenc. Entenc que diu que ella va ser escolaritzada en català en el context d’“una realidad bastante homogénea” i “de mayoría catalanohablante”, i entenc que considera que el model educatiu català en aquell context “no tenía mucho sentido al ser la lengua habitual de la mayoría. Por contra, el castellano era el idioma más ajeno.” Què? “No tenía mucho sentido”? Com? Ve a dir que el castellà hauria d’haver estat la llengua d’escolarització, perquè era minoritària? No ha dit que era una llengua aliena? Ve a dir que el castellà havia de substituir la llengua catalana habitual en la comunitat on ella va crèixer? Estic confús. Es veu que tenc poc enteniment.
La meva modesta lògica casolana em suggereix que en un context lingüístic homogeni el que potser convé és educar en la llengua que permet aquesta homogeneïtat. Això es podria debatre objectivament: aquest debat és acceptable si es fa sense prejudicis (a Espanya això és impossible quan hi ha pel mig la paraula o el concepte “català”). Però, no: per a Fàbregas (no oblidem que l’articulista és una persona formada, i suposadament ben informada), el model educatiu “en catalán” no tenia sentit en aquell context plenament català i catalanoparlant. La meva pregunta és també de lògica casolana: quan, doncs, té sentit educar en un model lingüístic catala? Per a Fàbregas no el deu tenir mai. El té ara que la llengua catalana està reculant? Abans, escriu, no hi havia “apenas inmigración procedente del norte de África. Tampoco sudamericana”. Vol dir que als nordafricans convé ensenyar-los en castellà? Però, i als sudamericans que ja el saben (perquè també els l’han imposada des de fa molt de temps) en quina llengua convé educar-los? En la catalana, ja que els és aliena? La lògica estrictament ideològica (en aquest cas de pur i dur espanyolisme unitarista castellanoparlant) té sempre fractures. Quan té sentit, Fàbregas, un model educatiu en català? Pels nacionalistes espanyols educar en català sempre és una imposició, un atemptat a la llibertat i contra la igualtat. I en els casos de deliri extrem, un instrument per al genocidi… Aquesta gent m’embulla.
No ho entenc. O sí, i tot és en realitat molt simple: a l’espanyolisme unitarista i castellanoparlant mai no els va bé que s’ensenyi en català o en qualsevol altra llengua que no sigui la de l’Imperi enyorat, sigui quin sigui el context. Per una raó o per la contrària. O per les dues alhora. És curiós que ella no expliqui com el fet d’haver estat educada en català no li ha impedit publicar i col.laborar en castellà a la premsa més espanyola i unitarista d’entre totes les premses espanyoles i unitaristes: El País, la Ser, El espanyol, The objective, Vozpópuli… Ser educat en la llengua catalana, m’atrevesc a inferir, no ha estat cap obstacle per a la seva carrera professional. Així i tot, allò “no tenía sentido”. Quan el pot tenir, doncs?