Els colors, els traços, el paper que es banya o s’eixuga, les taques que l’aigua hi fa i desfà, l’atzar dels signes… L’aquarel.la no em fa oblidar, no obstant la màgia de tot l’anterior, que aquest espai és l’espai d’un lector i, tal vegada, d’un escriptor o de qualcú que voldria ser-ho, i ser també les dues coses alhora. No m’ho hauria de fer oblidar! Escolt ara, tarda de setembre, la tarda del dia del meu 72è aniversari, Henry Purcell, una versió del King Arthur. Tenc un poema, ai!, encara inèdit dedicat a Purcell:
M’agrada escoltar Purcell els capvespres
llangorosos, quan cada raig de sol
és un fil ensucrat de cabell d’àngel,
quan sé que, a part o banda, les milanes
trespassen uns niguls de carabassa
i miolen al cel com desmaïades.
Llavors escric uns mots amb certa vessa,
apunts al dietari del novembre:
“M’agrada, en la tardor, escoltar Purcell.”
Així que em convé recuperar llocs en aquesta pàgina per als llibres. 
Almenys, per als llibres llegits. I aquests dies llegesc obres francament rellevants. Almenys, per a mi. No crec dir cap gran doi si deix escrit aquí que El naufragi del Chancellor és, potser, un dels millors, si no és el millor, relats de Jules Verne. Que sigui editat a la fi en català -magnífica traducció d’en Joan-Lluís Lluís- per una editorial mallorquina me sembla un miracle. I que la mateixa editorial, a més, també publiqui Dietaris 1990-2017. Una tria, de Mircea Cartarescu (o com s’escrigui aquest llinatge amb accents gràfics que no trob al meu teclat), dóna pistes sobre la real qualitat del treball i de l’ambició del projecte d’aquesta editorial: Lleonard Muntaner, 
editor.
Bravíssim! Els dietaris són contundents, formen una obra literària major, admirable. La versió al català de Xavier Montoliu Pauli, un monument a la feina ben feta. Haurien de llegir-se, aquests dietaris, amb un llàpis a la mà. Podries posar-hi marques gairebé en cada pàgina. I per un altre costat, vet aquí que tenc pendent de lectura dos llibres del segell Quid Pro Quo (El Gall Editor) que prometen, i que també palesen ambició i intel.ligència del seu projecte editorial: una versió al català dels assajos de Ralph Waldo Emerson sobre la Naturalesa, i un Diccionari d’éssers fantàstics, editat a cura de Joan Oriol i Giralt. El tema del darrer -un embolic ordenat de fragments de bestiaris, mitologia i fantasia- m’entusiasma. Dels escrits de n’Emerson en tenc a la nostra biblioteca la versió en castellà que edità, fa uns anys i també molt bé, Nórdica. M’agradarà trobar-los ara en la nostra llengua. Retrobar-los.