M’ha agradat

M’ha agradat, i m’ha interessat, l’entrevista que publica avui el digital vilaweb, l’entrevista a n’Antònia Vicens, autora que he descobert o que he apreciat millor des dels seus poemaris. No sé si llegiré la seva novel.la nova; segurament sí. Però, esperaré amb inquietud lectora el poemari que promet per a l’any que ve. Vet aquí una dona literària. A la fi. Després de tants d’anys i de tants de fulls escrits i de tants de papers publicats. Al seu moment m’agradà molt un llibre que va fer a mitges amb en Josep Maria Llompart. Es titulava Vocabulari privat. Els dos contaven records -si el meu no va equivocat- i impressions de la seva infantesa, del seu viure juvenil, a Santanyí, l’una, i a Ciutat, l’altre: dos mons oposats i confluents només en la literatura. Vicens deixarà rastre en la terra rogenca i eixuta que alhora estima i odia. Deixarà estela en les ones blauverdes que ha mirat amb encant i potser amb recança. Cal desxifrar-la, la literatura d’Antònia Vicens, abans que l’estela es fongui fns a l’oblit en la immensitat marina. M’ha agradat l’entrevista que li ha fet n’Esperança Camps Barber.