Fa uns dies que he pogut satisfer una vella il.lusió meva. I pagar alhora un deute moral meu relacionat amb aquella il.lusió. Prec a partir d’aquí moderació i comprensió en els vostres somriures, que sé inevitables. Vull fer amb aquesta entrada un homenatge a l’escriptor Emilio Salgari (1862-1911), i expressar-li tot el meu agraïment. També ell, i no només Jules Verne –potser el seu model, com Cooper o Mayne Reid-, em va fer lector, i lector apassionat. Si voleu saber alguna cosa més de Salgari i del que explic avui les podeu trobar aquí i aquí, per exemple. No ens entretenguem. Anem per feines. Fa uns dies he rebut per missatgeria un volum de ROH Press que conté tres obres del modest, sí, modest autor italià la vida del qual, no gens fàcil, podeu entreveure en l’assaig d’Ernesto Ferrero, El último viaje del capitán Salgari (Ático de los libros)
. El volum es titula Sandokán. Revuelta en Assam, i conté tres novel.les que formen el darrer cicle de les aventures dels temibles pirates orientals, els Tigres de Mompracem. És el cicle de les peripècies de Yañez i Surama al regne d’Assam (Índia) amb els seus amics Sandokan, Tremal-Naik i Kammamuri. Les novel.les tenen per títol: El falso brahman, La caída de un imperio i El desquite de Yáñez. He començat la lectura de la primera:
no havia pogut fer-la mai. No tenia, a la biblioteca de casa, aquests titols. Pag el deute, doncs. I recuper la il.lusió. Tenia, sí, tots els altres llibres de la trepidant saga dels pirates de la Malàisia que Salgari va crear segurament enfebreït per l’ambició literària i pel deliri aventuresc. Beneït Salgari! Infinites gràcies per les teves creacions! Veureu en la fotografia tots els títols de la saga, i alguns altres títols els quals no me n’he volgut desprendre mai. Hi són en diferents edicions. Los misterios de la India, de l’editorial Ramón Sopena, el vaig comprar en una caseta del Ram de Palma, en la Rambla. Els d’Ediciones El rinoceronte, a la llibreria Jovellanos de Ciutat. Els de Molino, amb colors, en la llibrería de vell que hi havia al carrer dels Oms. Els dos de Nauta els vaig trobar fa pocs mesos a la llibreria de segona mà del carrer de 31 de desembre. En el futur, al costat d’aquests llibres hi haurà el que vos dic de ROH Press. La saga de Sandokán hi és tota, doncs. Torn a llegir Salgari. I si en qualque moment el llibre nou, el text –tan desmodat!- em cau de les mans, jur que el llegiré amb més devoció fins el darrer mot.
Tot el que coment ara forma part d’una història lectora, la meva. No faig crítica literària. Vull lloar Emilio Salgari, el seu treball, la seva creativitat. En un treball meu inèdit, he escrit des de la inspiració dels seus llibres:
… i nàufrag cent vegades en arxipèlags de mentida,
encara tenc als setanta anys el cap enterbolit
amb ones, jungles, trons i llamps, orangutans
i abordatges amb sabres i punyals untats amb saba
de qualque rara casta d’herbes verinoses.
I així és. I per això ho escric. Compraré l’altra famosa saga de Salgari, que no he llegit sencera mai, la que protagonitzen els pirates del Carib, el primer dels quals és El corsari Negre. Ho jur també.