En un homenatge

Ahir participàrem, na Xon i jo, en la caminada d’homenatge a en Miquel Cirer Orsinger, excursionista i guia del Grup Excursionista del Foment de Turisme, del GEM, de vegades del GOB i també del grup S’Alzina. Del GEM, en Miquel Cirer en va ser secretari, vicepresidnent i també president circumstancial. Tota una vida dedicada a mostrar camins per Mallorca, i fora d’ella, i a seguir-los, i a ajudar a altres a conèixer-los. En Xisco Simon va fer una sentida necrològica al foravila.net. Organitzà l’esdeveniment la secció cultural del Grup Excursionista de Mallorca, que menen amb seny i dedicació en Miquel Serra i en Guillem Daviu. Vàrem ser més de vint persones. Caminàrem des de Lluc fins a Es Cosconar i tornada, i el dia va ser assolellat i calorós. Va ser molt interessant poden observar els cingles on ja es recullen i hi crien els voltors lleonats, nous elements des de fa pocs anys en la nòmina de l’avifauna mallorquina. També observàrem el vol d’alguns voltors negres, sempre imponents. Passat Son Llobera llegírem alguns fragments de poemes en record d’en Miquel Cirer. Na Xon va ser també convidada a fer-ho, i llegí la primera i la darrera estrofes del Llanto por la muerte de Ignacio Sánchez Mejía del gran Federico García Loca. Jo vaig proposar dos apunts del meu Aquí diu vent, breus i muntanyencs. A Cosconar, ens férem una fotografia, ella i jo, de recordatori. Hem passat per aquí moltes de vegades, segurament més de les que que hi passarem en el futur. Perquè així són els camins, les muntanyes, i les vides.