Lectures noves

M’ha agradat llegir el breu El canto de la pardela (Tundra) un llibre divulgatiu sobre les belleses naturals i complexitats ecològiques de la nostra costa. N’és l’autora Cristina Amanda Tur. Diu les coses que ha de dir amb senzillesa i amb gust, i amb un bon estil, i també ens explica sense dramatismes ni clams histriònics, i des d’una bona documentació, els riscos que amenacen la conservació dels espais naturals i les espècies que mostra. Diferent serà en intencions el recull de poemes de la gran Emily Dickinson, El secreto de la oropéndola. Poemas de aves (Nórdica). Dickinson és per a mi un gran forat negre literari. M’agrada llegir la seva poesia de temps en temps, però confès que necessitaria parlar amb ella perquè m’explicàs alguna cosa secreta que em vol contar amb els seus versos trencats, desordenats, potents i enigmàtics. Dickinson me posa en el nivell lector en què estic. Cal agrair-ho. Robert MacFarlane i Jackie Morris han recollit ensalms vells i nous en el seu Los hechizos perdidos (Nórdica). Un llibre per regalar.  Sóc lector de MacFarlane: Las montañas de la mente, Las viejas sendas, Bajo tierra, etc. Un boníssim amic, també caminador, m’ha regalat La aventura del Camino de Santiago (Xerais), una relíquia, gairebé, escrita per Pierre Barret i Noël Gurgand i que conté alhora una interessant repassada històrica del Camí Francès a partir del que se’n pot extreure d’alguns relats de viatgers antics, i també uns breus apunts del viatge real fet pels dos autors l’any 1977, quan aquest camí encara no estava tan definit com ara, ni tan massificat. Llavors, caminar-lo era una excentricitat. L’any més inesperat, d’Àlex Susanna (Proa), és el darrer dels dietaris de l’autor. Llegir-lo és la forma de fer un homenatge a l’autor, traspassat fa molt poc. Per acabar, una raresa: Apunts sobre pintura del monjo carbassa amarga. Shitao (Tres Portals). M’interessa tant pel tema com per la seva qualitat exòtica. Parla de traços, de gestos, de perspectives, de paisatges… A la manera oriental.