Miquel Obiols

Ha mort Miquel Obiols. Mai no sé que puc dir en aquests casos. Improvís. No pot ser d’altra manera. El vaig conèixer quan jo començava a escriure i a publicar amb La Galera. Ell ja havia fet alguna cosa literària, i sobretot era el responsable d’interessantíssims programas infantils de la televisió espanyola, crec que de la segona cadena d’aleshores. Hi treballava en Pep Duran. Eren propostes d’una absoluta i novedosa creativitat, exemplars i pioners. Jo he parlat d’en Miquel Obiols en aquest web, tant en les píndoles sobre els autors que m’agraden com en la sèrie de ressenyes breus, també píndoles, d’obres que jo crec essencials de la literatura infantil i juvenil. Cercau-ho tot a les seccions 150 mots sobre… i 50 mots sobre… Afegesc que en un llibre encara inèdit meu titulat Sota un cel amb falzíes -ja en perlaré en un altre moment, d’això: és un projecte que voldria veure publicat qualque dia- també li dedic un dels textos: per comentar el seu llibre per a mi més trencador (al seu moment, si més no) i clàssic: El tigre de Mary Plexiglàs. Miquel Obiols era molt aficionat a l’obra gràfica, i tenia una rara habilitat per lligar relat i idees amb dibuixos. De vegades es va embarcar en projectes que, al meu parer, semblaven excessius, d’exagerada ambició editorial. Jo preferia els seus treballs primers, perquè obrien camins i convidaven a l’exploració creativa. Miquel Obiols és un dels meus referents, va ser-ho almenys en els anys que jo iniciava el meu sender d’escriptor per a infants i joves. Fa molt de temps. Miquel Obiols. Miquel.