Home principal, en Guillem Frontera

Massa comiats! I massa atapeïts! Avui és en Guillem Frontera (1945-2024), home principal, qui ens deixa i ens deixa una mica més desemparats. Els carnissers, Tyrannosaures, Sicília sense morts, L’adéu al mestre…, bones novel.les. Cerc en la biblioteca domèstica qualque llibre seu de poemes i hi trob sense voler la raresa minúscula Quadern d’Ifitry, que publicà a Ensiola, l’editorial que, crec recordar, fundà i va mantenir i dirigir. El llibret és una breu i preciosa reflexió sobre nosaltres i el paisatge que, potser, els humans som, cada humà és. Obr a l’atzar i hi llegesc: “ja no em queda tota l’eternitat…“, etcètera. El llibre és de 2020. En Frontera ha deixat escrita en textos periodístics la crònica de la transformació de Mallorca, una metamorfosi irreversible entre patètica i caricaturesca. Sempre intel.ligent, l’escriptor advertia, mostrava, feia veure. No hi he tengut molta relació. Poques vegades hem parlat o ens hem canviat correus. La culpa és meva: sóc més de ser a casa i de ser-hi discretament. Aquests escriptors veterans m’intimiden; els llegia quan jo començava a escriure. Els admirava. I ara em sap greu no haver-me fet més amb ell, perquè amb en Guillem Frontera hi hauria pogut tenir més i més llargues converses. En parlen, però, més i millor els diaris: Arabalears, Diario de Mallorca, Última Hora… Era fener i rigorós. Sabia d’art. Sabia de l’illa, de la seva cultura i de la seva complexitat. Sabia de nosaltres.