Magaluf i l’antiga Porrassa

De molt jove, el meu germà Gaspar hi caçava, a les basses de Magaluf i de sa Porrassa, amb el seu amic Ricard. Un dia els vaig acompanyar. Record l’observació d’un preciós esbart de juies. Prop d’aquest lloc, avui del tot modificat (i tudat ecològicament), l’ajuntament hi ha fet una petita, molt petita reserva. De vegades hi vaig per observar les aus que s’hi refugien. Avui hi he estat. Horabaixa. És un lloc urbà. Tot el temps he sentit els motors a tota del kàrting impertinent que hi ha just a devora. Cap a la mar, l’horitzó proper és de grans construccions turístiques. Tot i això, la natura es recupera, treu forces, empeny. El canyar és reduït i dens, hi ha qualque tamarell, i un entorn de pins i sotabosc de mata, etcètera. Avui he anotat al meu quadern de camp les següents observacions: coll blau, fotja, polla d’aigua, cetla rossa, setmesó, gall faver (!), cegall, ropit, butxaqueta, busqueret capnegre, puput, cadernera, gavina, trencapinyons, tórtera turca, merla, pinsà, esplugabous (s’hi colguen uns pocs exemplars) estornells (també s’hi colguen, però, avui en petits esbarts de pocs individus), hortolà de canyar, qualque boscarla no identificada, rossinyol bord, rascló, i enfora: una àguila calçada sobre un turó i tres corpetasses en vol cap a la mar. Una bona llista. Una estona de calma, si no fos pels karts del dimoni.