Boris

Boris… Aquest és el nom que posàrem jocosament a un canari perdut que na Xon va poder rescatar al nostre terrat, ja fa un any, o poc més. Tot i que no ens agrada tenir animals tancats dins gàbies, en Boris ens ha alegrat un poc -a mi, un molt!- la vida durant aquest temps, amb els seus xiulets i cants, sonors, vibrants, feliços. Ha estat ben atès i segur… dins una gàbia, sí. Fa dos dies vaig trobar-la oberta, molt possiblement per mor d’una distracció meva. Així que en Boris ja no és amb nosaltres, i esperam tots que pugui ser en una altra casa, tan ben atès com ho ha estat a la nostra. A la fotografia el podem veure tal com era el dia que na Xon el va trobar. El dia que va arribar atzarosament al nostre terrat. Quina sort tenguérem! Fixem-nos que estava acabant la muda. A ca-nostra n’ha passat una altra, de muda, l’estiu passat. Jo l’enyoraré. Adéu, Boris, i gràcies!