La intensitat escurça el temps disponible. Es viu intensament i, a canvi, la minva de temps es perceptible. Acaba el dia i et demanes: “Què he fet avui?”. I sí, sols haver fet moltes de coses. Almenys, algunes coses. Hem estat tres dies a Lluc i hem gaudit de bon temps per caminar entre alzines i roques. He fet la revisió d’un tram del GR221, perquè l’editorial ens ha demanat de fer-la. Dilluns ens trobarem, els tres autors -ens en falta un. Pensam que a finals d’aquest mes haurem acabat la feina, i jo ho esper. Mentrestant, s’acaramullen a la taula les carpetes amb projectes. I en la tauleta, 25 originals de novel.la curta (!) que opten a un premi literari del jurat del qual en form part. En la prestatgeria, moltes lectures pendents. En l’agenda, cites i, què bé!, alguns viatges que, aviat, comentaré. És un no aturar. Les darreres aquarel.les són de dia 29 del mes passat, i ja som a dia 6 de febrer! Aquí les teniu: fetes en trossos de paper, per aprofitar.
I també és intens i insuportable -fa feredat- el frenesí despòtic del president dels EUA. Està esbucant l’ordre internacional (el desordre en què ens hem avesat a resistir) per crear i fer possible l’ordre del seu voler imperial. No sé que es pot fer per aturar les seves andanades. Són a una passa de la ideologia criminal. No és un foll. És molt més perillós. Sap bé el que fa amb les seves amenaces constants, i el que és pitjor: sap que té seguidors arreu. Viurem i veurem fets mals d’imaginar només fa uns anys. Francament, tenc por. I sent, cada dia, plorera per la Gent i per la Naturalesa.
Llegesc aixó de Vicent Partal al vilaweb d’avui, i m’escarrufa:
“Però, en realitat, tant hi fa, perquè heus ací la segona cosa –i estic convençut que és la realment important– que fa Donald Trump amb plena consciència: moure, d’una manera brutal, la finestra d’Overton. Com gairebé no ho he vist fer mai. M’explique.
La finestra d’Overton és un concepte que descriu el rang d’idees que es poden considerar acceptables en el discurs públic i polític en un moment determinat. Segons Joseph P. Overton, totes les propostes polítiques públiques es poden classificar en un espectre que va d’allò que és impensable a allò que és acceptat o normalitzat. Concretament, defineix una escala de sis esglaons: hi ha coses impensables, radicals, acceptables, sensates, populars i establertes. Però el fet interessant és que la finestra no és fixa, sinó que es pot desplaçar segons els canvis de l’opinió pública i el discurs polític. De manera que amb el pas del temps es poden normalitzar idees radicals que passen de ser impensables a ser acceptables si la influència dels mitjans i les elits polítiques, o els canvis culturals i socials, ho aconsegueixen. El reconeixement del matrimoni homosexual, la prohibició del tabac o la legalització de la marihuana, per exemple, eren idees impensables o radicals fa un parell de dècades que han acabat essent sensates, populars i establertes avui.
I què fa Trump? Moure la finestra d’Overton. Fa vint-i-quatre hores la idea que els Estats Units ocupàs la franja de Gaza, n’expulsàs tots els palestins i hi construís xalets, camps de golf i casinos era tan impensable que, de fet, ningú, enlloc, no l’havia exposada. Encara més: tan sols els radicals més radicals consideraven la idea d’expulsar la població palestina del seu país. I ara? Doncs ara ja s’ha dit. Per a alguns, la finestra ja s’ha mogut i aquella idea impensable ha passat a ser radical o fins i tot acceptable. Allò que ahir a ningú no li podia ni passar pel cap ara és una realitat posada sobre la taula, legitimada com a opció i discutida com a possibilitat.
I –alerta amb això– tant hi fa si la proposta l’acompleix aviat o no. Tant hi fa, en realitat, si ho fa ell o si ho acaba fent Israel. Tant hi fa tot, en realitat. Allò que importa, i la seua gran victòria, és que fins ahir la perspectiva de l’expulsió de la població palestina entrava en la categoria que Overton havia definit com a impensable. I avui ho ha deixat de ser.“