Lectures

No em falten lectures. En vaig fent (Els miserables, Heretges de Dune, etcètera) i en tenc de pendents (La vorágine, Hivern Humil, etcètera). Les darreres adquisicions són -com sempre- diverses. Responen més a les meves curiositats que a un qualsevol mètode o un qualsevol catàleg. La sensació és angoixant: lector, pobre de tu!, mai no acabaràs aquest camí. Mai no ho llegirem tot: això és un cop de puny. Ni una part infinitesimal de tot el que caldria llegir. Quantes obres no estan traduïdes a una llengua que jo pogués comprendre amb suficiència? I aquesta és només una de les preguntes que pots fer-te. És desesperant. És necessari, doncs, no pensar en aquesta impossibilitat. L’únic que podem fer és acceptar el fet i tastar el que, de tot el que tenim a l’abast, ens cridi l’atenció, segurament per atzar. M’agradarà, segur, llegir James, de Percival Everett (DeConatus), perquè parla des de la perspectiva de Jim, l’amic de Huckleberry Finn, personatge que jo consider fonamental en l’obra de Mark Twain i en la literatura nordamericana (molt més que Tom Sawyer). M’agradarà llegir El eje del lobo, de Sylvain Tesson (Tushita), perquè s’hi reviu la caminada (es va fer de veres, però, aquesta caminada?) que contà Slavomir Rawizc en un seu llibre? Estic llegint ja aquest recull d’articles de Xisca Homar titulat Filosofia salvatge (Sembra), perquè m’acosta idees i noms de les noves filosofies i alguna de les no tan noves i que, d’alguna manera, han contribuït a generar-les. I m’agradarà llegir la dramàtica aventura marina que narra David Grann al seu Los náufragos del Wager (Random House). I l’escriptura? Ah, l’escriptura!