Roberta

Ha mort Hugo Sócrate. L’he conegut de rampellada. Tocava de vegades amb en Víctor Uris. Se’n va tanta de gent! Tenia només 62 anys. De n’Hugo no en parlaré molt, perquè era una coneixença molt circumstancial. Però recordaré sempre una versió seva de Roberta, escarrufadora. La que penj aquí no té l’empremta de n’Hugo Sócrate. Però, també m’agrada molt. Va ser, aquella que record, en una nit de vetlla de festa grossa a Palma. Potser per sant Sebastià. Potser per sant Antoni. Érem en un concert d’en Víctor i el seu grup a un bar de la plaça de s’Excorxador. Quin concert! Dels millors que els he sentit, a aquests dos i als seus acompanyants. I record també un concert de n’Hugo com a lider d’un petit grup al Barcelona, al carrer dels Apuntadors (prop d’on jo vaig néixer, per cert: a l’enfront de la casa on jo vaig néixer en veritat). Ell cantà i tocà una peça a l’harmònica -perquè era un músic polivalent: percusionista, sí, i guitarrista i harmonicista- que em va deixar astorat per la potència amb què bufà l’harmònica. “Amb quina clau?”, li vaig demanar. I em mostrà l’hamònica que havia usat. Era en F, que jo ni puc bufar: “Hay que tener buenos pulmones!“, em va dir, conscient del que havia aconseguit. Somreia amb malícia quan m’ho va dir. A ca nostra tenc discos d’en Víctor on n’Hugo hi col.laborà. Sobretot Boogie Thing, un dels millors (per al meu gust) de tota aquesta tropa: Toni Reynés, Balta Bordoy, Pep Lluís García… I clar: Hugo Sócrate! Nota: he robat la fotografia de n’Hugo Sócrate amb en Víctor Uris publicada a la necrològica de l’Última hora.