S’acosta

Vaig deixar el Camí de Llevant a Santiago ( a Sant Jaume de Compostel.la) a finals de novembre de 2022. Vaig arribar fins a Toledo des d’Albaceta, sol. L’havia hagut d’interrompre a Albacete en la primavera anterior per mor del COVID. Des de llavors, diferents assumptes i ocupacions m’han tengut, diguem-ne, immobilitzat; entre ells, les operacions de cataractes a ambdós ulls i una intervenció cirúrgica per corregir una trencadura inguinal que entre l’abans i el després m’exigia assossec en l’exercici físic. Un cop superat tot això -aparentment- intentaré caminar el tram d’aquest Camino que va des de Toledo fins a Zamora en properes setmanes. No negaré una certa inquietud. Tanmateix, he de reconèixer que sóc dos anys més gran, i que de cada vegada les motxilles pesen més. Ho intentaré. Hi aniré en aquesta ocasió acompanyat d’un boníssim amic. I vull pensar que els podrem satisfer els nostres modestos objectius i gaudir de la nostra modestíssima caminada. El trajecte abasta uns 325 kilòmetres aproximadament. Quan acabem dependrà de quan comencem i de com estirem o arronsem les etapes. El camí és planer i els paisatges amples. Ens hem proposat de no fer, al principi, massa kilòmetres d’una tirada. Veurem com evoluciona la nostra disposició i el nostre ànim. Mantenir un promig de 25 km per jornada ens sembla prou bé. Si cal, però, rebaixar aquest nombre, el rebaixarem. I si un dia gosam de fer-ne més, els farem. Adaptar els objectius a les possibilitats reals és el més prudent. Qualcú somriurà amb la lectura de tantes precaucions. El que nosaltres volem és somriure en la nostra arribada a l’alberg de peregrins de Zamora, on, per cert, jo ja hi he romàs fa també molts d’anys. I és que el temps és implacable. Tenc el material a punt; i pesat. Les ganes a punt. La il.lusió a punt. Cal esperar encara unes setmanes. Tenc la confiança, a més, que ens farà bon temps. S’acosta el moment de la partida, doncs. Palma-Madrid, avió. Madrid-Toledo, tren. Toledo-Zamora, a peu.