El mes de febrer vaig començar el meu segon quadern de dibuixos ràpids, d’esquetxos o com es digui en la nostra llengua. Volia dibuixar, aquell dia, el buc del convent de les Tereses a La Rambla. Em va sortir un bunyol. I soc benèvol. No encerto les ombres ni les perspectives. He començat a assistir a classes de dibuix, una vegada per setmana, sobretot per perdre por al paper i a embrutar-lo amb guixades. He anat fent. Aquest mes d’agost no hi he anat per pura peresa. No he deixat, però, de fer esquetxos al meu quadern i a la fi l’he acabat. Una setantena d’apunts, he fet des del febrer. A continuació, vos en presento una selecció. Per descomptat, el dibuix del convent no us el mostraré. Als darrers dibuixos del quadern ja he començat a posar-hi un poc de color, encara amb por. Sens dubte, el color dóna vida als dibuixos. Aquí els teniu:
Ja podeu veure que la bicicleta l’hauré de repetir… Prometo que les persones retratades no són tan lletges com són en els dibuixos… Hauré de practicar molt les figures humanes: què difícils! Sempre estan en moviment. I no en parlem dels animals. Les plantes estan més aturades. No obstant, no són fàcils de dibuixar si vols aconseguir que semblin vives. Les improvisacions són el que són. Les mans són un bon exercici per al dibuixant d’esquetxos, quan no saps que vols dibuixar. Els paisatges necessiten molt de treball: m’agradaria poder-los fer mitjanament bé qualque dia. He afegit una primera aquarel.la improvisada, un paisatge inventat només per provar d’escampar colors. Intentaré fer-ne més. Què complicada, també, l’aquarel.la! Ja podeu suposar que començaré un tercer quadern d’apunts. D’aquí a uns mesos (no puc saber quants) penjaré els resultats.