Una activitat molt plaent: el dibuix urbà

Avui he participat en l’activitat organitzada per Còmic Nostrum, destinada a la difusió del dibuix urbà. Ho he fet amb més atreviment que vergonya (com podreu comprovar tot d’una). Catalina Rigo, Feliu Renom i Pere Joan han fet de mestres de cerimònia. Ens han explicat que és això del dibuix urba, en què consisteix el moviment sociocultural dels “urban sketchers“, escampats arreu del món, la pàgina dels quals seguesc diariament des de fa més d’un any. Hi ha sempre uns dibuixos preciosos, d’estils molt diversos. Apunts de la vida real, del propi entorn o de l’entorn que hom visita en un viatge. En la pàgina s’hi explica el què i el com. Hi ha un mínim de principis que cal seguir (el més important dels quals és dibuixar d’allò real per compartir-ho). Hom fa, així, el que pot i el que sap. Ningú critica negativament. El dibuixant urbà conta la ciutat i el paisatge des d’allò que veu. En deixa testimoni. Més o menys el que fa un escriptor. Incloc ara els tres dibuixos que he fet avui (entre les 12 hores i les 14 hores aproximadament). Hi ha hagut molta d’assistència. Havíem de fer alguna cosa en l’espai de Ses Voltes, de Sa Llonja i del Casal Solleric. Aquests són els esquetxos que jo he sabut fer. De Sa Llonja i del Casal Solleric he cercat un detall, perquè, tant l’edifici de Sa Llonja com el pati del Casal Solleric són massa per a les meves facultats il.lustratives. De Ses Voltes, he preferit fer una vista més general, ja que el lloc quasi ho demana. Poc a poc es van penjant les il.lustracions fetes pels diferents participants en aquest enllaç.