Feia setmanes que no anotava res. El temps fa via. La vida flueix. Les coses passen. Anam fent. Per exemple, la sessió amb els alumnes de primer de Batxillerat de l’IES Juníper Serra, el passat dimecres: crec que tots ens ho passàrem molt bé, amb humor 
i amb ganes d’aprendre. Els vaig parlar de la importància dels silencis en la literatura, de les paraules ben dit
es -bombes de significats-, de la lectura com espai d’intimitat i, sempre, de resistència, de com tractar de llegir bé… He llegit o estic llegint llibres interessants, i com sempre us els presento, per si en teniu ganes. Per exemple: Memorias. Joseph Anton, de Salman Rushdie, on conta la seva experiència mentre que vivia ocult per mor de l’estúpida condemna a mort des del fanatisme islàmic; El marciano, una excel.lent -de veres- novel.la de ciència ficció, on es relata com sobreviu sol un astronauta que és abandonat per accident a la superfície de Mars; Vida de este chico, de 
Tobías Wolf, on l’autor amèrica, testimoni de la guerra al Vietnam, conta sit
uacions de la seva infantesa i adolescència; La marche dans le ciel, de Sylvain Tesson i Alexandre Poussin, la crònica de la caminada a peu d’aquests dos autors per l’Himàlaia -5.000 quilòmetres!-; l’excel.lent poemari Camp de Mar. Un poema, el primer de l’autor novell, però, veterà editor i estudiós de la literatura Andreu Jaume -no us el perdeu!-; o una biografia d’un excel.lent dibuixant anglès, especialitzat sobretot en dibuixar cans, cavalls i escenes esportives i de caça, Cecil Aldin, que va viure a més a 
Mallorca, precisament a Camp de Mar…
Ah! I no oblido el fabulós Blacksad, còmic, que els Reis em deixaren, que té un guió i una il.lustració d’allò millor, boníssim… Variat, doncs, ja ho podeu veure, interessant tot. També he anat a caminar. Un dia fins el coll de l’Ofre, entre muntanyes plenes de neu, un altre dia fins el cim de Sa Rateta, ja sense neu, ahir a Ternelles, fins el castell del Rei, per recobrar paisatges que feia anys que no havia vist i que, no obstant, tenc encastats en la memòria. Del camí n’han nascut apunts dibuixats i, a la fi!, fins i tot aquarel.les. El dia del coll de l’Ofre vaig fer aquesta fotografia i, ja a casa, una aquarel.la (ben idealitzada i modificada, diria que de més bon temps): 
El dia de Sa Rateta -hi vaig anar tot sol- vaig fer, recerat del vent i a llàpis, aquest apunt del paisatge, i després casa dues versions aquarel.lades (s’hi veu el puig d’Amòs i el de s’Alcadena o de Son Cadena, i només una paret del puig del castell d’Alaró): 
De l’excursió a Ternelles, a casa, des de la memòria i la imaginació n’he fet unes aquarel.les ràpides i uns dibuixos amb el retolador fi. Aquí estan: 
Naturalment, els paisatges reals són molt suggerents: 
Així que passen coses i que anam fent. D’això es tracta. Gràcies, si heu llegit fins aquí. Per cert, els que ho heu fet mereixeu un premi, una primícia. D’aquí a pocs dies sereu convidats a la presentació d’un nou llibre meu. Es titula: Sa Fosca, mite i memòria. En una propera entrada us diré més coses.