Ahir, dissabte vaig passar un bon dematí al peu de la talàia d’Albercutx. A l’hora d’arribar-hi, prest, ja hi havia un equip de fotògrafs publicitaris. Em varen dir que feien fotografies per a anuncis de roba i material d’una coneguda marca de roba esportiva. Va ser curiós. Un dels tècnics no sé què feia amb un aparell protegit amb una tela negra, fosca, com aquelles amb què els fotògrafs antics -pel carrer o als laboratoris- es tapaven el cap a l’hora d’ajustar l’objectiu i enfocar les nostres cares. Se n’anaren devers les deu, quan ja havien arribat un bon grup de coneguts ornitòlegs illencs, armats de prismàtics i telescopis de bones marques, potents. Volíem observar el pas de rapinyaires migrants, i en efecte va ser un bon dia. Feia temps que jo no hi pujava, a la talàia, i m’encantà retrobar els paisatges esplèndids que s’hi veuen. La península de Formentor sencera, les badies de Pollença i d’Alcúdia, el cap del Pinar, i Artà, lluny. Però, també la Serra: el castell del Rei, Cornavaques, Ternelles, la serra del Cavall Bernat, el Tomir, el puig Major… Vàrem veure un nombre important d’arpelles (entre elles, una arpella pàl.lida), algunes milanes negres, algunes àguiles calçades, alguns falcons torters, xoriguers, dos corbs marins grossos, ben alts, qualque coarotja, i una femella de pàssera. Francament, un molt bon dia d’observacions. Ah, i no oblidem els corbs ni les oronelles ni els cabots ni els busquerets! Ni les omnipresents gavines. I encara feia un oblit: l’àguila reial que campa per la serra des què, fa uns anys, va fugir d’un cetrer. També pujaren a la talàia molts turistes i molts ciclistes que pugen les costes del camí dels presoners, fins el cim. Vaig fer, a més d’una aquarel.la del paisatge (que vaig acabar a casa)
i un apunt a retolador,
alguns dibuixos dels companys en plena dedicació als aucells. Aquí els teniu:
