Hem estat uns dies al refugi Pont Romà, de Pollença. Per ara, el refugi significa el final del GR 221, o Ruta de P
edra en Sec. Des d’allà hem partit un dia cap el Port per caminar fins a cala Bócquer i, al dia següent, cap a la cala de Sant Vicenç per anar a cercar el pas dels Pescadors, sobre la cala Estremer i la cala Castell, de Ternelles. Hem vist àguiles calçades, corbs i també voltors, lluyans. A cala Bócquer hi havia gent: s’entén, el passeig és molt agradable. Feia temps que no hi anava, i els senders que hi baixen estan molt erosionats. Ha fet bon temps; un poc de vent incòmode per les crestes de la serra de la cala de Sant Vicenç, mentre que pujàvem per cercar el vell pas, penjat i aeri, de vistes impressionants. Per ventura feia trenta anys que no el fèiem. El camí dels presos, inútil, ens recordà una part massa trista de la nostra història. A cala Bócquer, la boira ens regalà aquesta imatge insòlita del Pal de Formentor, emergent entre els niguls:
Al refugi, i per passar el temps, vaig fer aquests dibuixos: 
