Què difícil, dibuixar bé! Avui horabaixa s’ha convocat una trobada d’urban sketchers (dibuix urbà, en diuen) a s’Escorxador de Palma i carrer Blanquerna, per acabar junts al local de Mos de Coc i fer, segurament un pa amb oli en bona companyia. Boníssima idea! Hi aniré. Em fa il.lusió. No obstant, ahir vaig patir la frustració del qui no sap. Vaig anar a la platja, a sa Ràpita. Portava el quadern, retoladors, llàpissos de colors. Però, no basta. Dels apunts que vaig fer, quasi millor no parlar-ne. En penjo ara, només, els que encara poden passar. No penjo la pàgina sencera plena d’esborranys feréstecs, inhàbils, obviament tatxats. Al final, de tot, puc mostrar només -i amb atreviment, una gavina de bec vermell o corsa, un al.lot que seia a l’arena, una escena de jocs amb una barca pneumàtica, i una silueta (feta sense alçar el retolador) del club nàutic… En fi, Miquel, ànim! Dibuixa. No competeixes amb ningú. Just ho fas per passar l’estona, recordes? I per aprendre’n!