Al meu parer (i en aquest cas potser em domina l’amistat) l’exposició d’en Jaume Gual (en la fotografia) titulada El paisatge observat a la capella de La Misericòrdia de Palma, ha estat de les millors de la part de l’any que ja ha passat. L’exposició mostrava una selecció d’obres de pintors locals d’e
ntre finals del segle XIX i principis del XX, propietat del Consell de Mallorca, amb una fotografia actual al costat del mateix paisatge. Quadre i fotografia mostraven, doncs, dos moments distints en el llarg i atzarós procés de l’evolució d’un paisatge. Dos documents d’aquest procés: el del pintor i el del fotògraf. El contrast entre les dues mirades ens obliga a reflexionar profundament en la relació que l’Home té amb l’Entorn i com l’acció d’aquell modifica aquest, especialment a les nostres illes. Una molt bona exposició, per sort continguda a
ra en un precios catàleg, amb el mateix títol, la lectura del qual us recomano vivament. El podeu obtenir al Consell de Mallorca. Té uns bons textos de Maria Josep Mulet, de Catalina Andreu i del propi Jaume Gual, que ens explica com ha aconseguit les fotografies comparatives i quina és la seva interpretaci
ó de cada pintura. Mentretant, vet aquí lectures que ja he fet o que estic a punt de fer. Igualment viva és la recomanació que us faig de El curioso mundo de Calpurnia Tate, de Jacqueline Kelly. Felicito l’editorial Roca. El primer volum de la sèrie és magnífic i el podeu trobar, si ho preferiu, en català: L’evolució de Calpúrnia Tate (La Galera). Tot d’una em posaré amb les memòries d’un dels autors que més admiro: Les fantasies de
l nàufrag, de Pep Albanell. Segur que no em deceben. És impossible. Una sorpresa molt agrad
able ha resultat la lectura de Éramos unos niños, de Patty Smith, que no havia llegit fins ara (una recomanació de la meva filla). Tenc ben desada i a punt la novetat extraordinària de Harper Lee, Ves i aposta un sentinella, tot i que sembla que esfondra la bella imatge que tots tenim –que jo tenc- d’Atticus Finch, el pare de la protagonista i narradora al meravellós Matar un rossinyol, inoblidable.
Los hermanos Sísters, de Patrick deWitt, i El tiempo es un canalla, de Jennifer Egan, són dues recomanacions del meu fill. He començat la primera i em sembla un divertidíssim western a la manera dels germans Cohen. Els protagonistes són notabilíssims, i els personatges secundaris i les situacions que viuen francament estimulants. Rellegesc amb gran interés El llibre de les bèsties de Ramon Llull, en l’edició de Les millors obres de la literatura catalana, que edità Edicions 62 (amb patrocin
i de La Caixa, em sembla) fa trenta-cinc anys: és l’ocasió. Sembra Llibres en publica ara la versió de Roc Casagran amb il.lustracions
d’Aitana Carrasco, que m’interessa també. Espero (quasi ansiós)
el llibre Dibujo de aves, del veterà naturalista i excel.lent artista Juan Varela Simó, un mestre. El tenc comanat a la llibreria. Per cert, mirau quins pinzells “hake” (d’una i dues polzades) de coa de cabra acabo de comprar per provar de fer aquarel.les de format gran…
Sóc un atrevit o per ventura un bàmbol per voler fer-ho sense coneixements ni guiatge! Espero qualque dia trobar un bon mestre que m’orienti en el maneig de l’aigua i dels pigments. I dels pinzells. De la mateixa manera que ho sóc, atrevit, quan us mostro aquestes quatre postals, d’entre les que fet aquests darrers dies per jugar amb els colors. 
