Mentre que passen (massa) coses que no comprenc, i que m’és difícil d’interpretar i encara d’acceptar en alguns casos, camino quan puc i m’enfilo a qualque puig per contemplar el paisatge. M’asserena. Si encara tenc la sort de poder observar un voltor o un xalambrí o un esparver, més m’assossega aquesta estona de calma contemplativa. Ahir vaig pujar na Fàtima, poca cosa (651 metres). Feia un bon dia. Dalt del cim, vaig esbossar aquesta ràpida aquarel.la, mirant cap a ponent. 