Catalunya

A què esperen els Poders de l’Estat per permetre la convocatòria d’un referendum a Catalunya, ben pactat, just, democràtic, net, amb una pregunta clara de resposta no interpretable, o sigui, una pregunta de resposta “sí” o “no”? No m’extranya que hi hagi gent que vulgui sortir d’aquest Estat mesquí i covard. Com sempre, els catalans van anys per endavant (tot i que, en la meva opinió, ara no actuen amb equilibri: cal recordar que no tenen la majoria social necessària ni la suficient per fer el que estan fent, i això em sorprèn i em desconcerta). La sacsejada institucional que provoquen, però, i l’estímul que aporten (a qui vulgui acceptar el repte) per trobar innovacions polítiques que poden beneficiar a tots és admirable, sempre i quan no servesqui per reforçar la dreta espanyola (Partit Popular i Ciutadans, UPyD ja no compta) ni per justificar la corrupció dels neoliberals catalans (igual de mafiosos i de miserables que els de tot el món). Espero que el PSOE no s’enroqui per guanyar uns vots. El seu paper de comparsa del Govern més infame que hem tengut és ben trist, patètic. Cal intel.ligència. N’hi ha?