Sol, llum, al prin
cipi un poc de boira i també una capa de niguls obscurs sobre el mar, a la costa de Santanyí. Després, a migdia, sol, molt de sol i molts de blaus. Tords, estornells, ropits, butxaquetes, mèrleres, titines…, fins i tot una arpella que no he pogut identificar perquè no he portat els binocles en la caminada. Les llentrisqueres presentaven bons fruits. Hem anat des de S’Almonia fins ben passats els talaiots o les talaies de Son Baus (tal qual, segons la cartografia de què he disposat), ubicats ran del penyasegat, i encara pendents d’excavacions. Per sort, tot ben conservat. He fet quatre apunts en la plagueta de dibuix. Dos amb el retolador fi, i dos amb el retolador i amb aquarel.la. Hi haurem de tornar per arribar fins a cala 
Màrmols i fins el far de Salines, un tram que fa anys que no he vist. Feia temps que no visitava aquests paratges, i la veritat és que paga la pena caminar-hi. Hi ha molta de tranquil.litat, i poca gent. En la mar, calmadíssima, qualque corb marí, i com sempre l’enyor de no trobar-hi un vellmarí ajagut en les tenasses. Al caló del Moro hi nedaven valents. Hi ha per tot llocs de pedreres velles, i boques de coves ran de mar i també escletxes i baumes de marès. Ullastres, mates, estepes negres… El llocaret mariner de S’Almonia és certament pintoresc i no he pogut evitar de fer-hi un tempteig apressat.
Des del llom on s’alcen les restes del poblat talaiòtic, la vista cap a l’interior és molt atractiva, molt rústega. Aquest és el resultat de la meva impressió del moment:
Un bon dia, doncs, per registrar aquí.