Els Reis, enguany, faran feliç qualcú (espero!). Aquests paisatges quasi només suggerits (la fotografia dels quals m’ha quedat malauradament un poc massa obscura) alegraran per ventura indrets de cases distintes i provocaran (confio) evocacions en mirades distintes. Comprenc que el meu atreviment a obsequiar-los peca d’imprudència i de vanitat petulant. No obstant, el descobriment que he fet durant el darrer any de la màgia indeterminada dels colors de les aquarel.les i de l’aigua, de les textures dels papers, dels traços gairebé instintius amb els pinzells m’ha resultat tan fascinant que m’agrada -com quan escric- traspassar-la a altres. Sens aquest desig de comunicar, de donar, de transmetre allò que trobam o que se’ns dóna moltes de vegades atzarosament, potser la creativitat personal seria eixorca, inútil, una compulsió d’abast autista. Els Reis, enguany, em faran feliç, doncs, perquè puc obsequiar a altres alguna cosa de mi mateix.
