Ja hem conegut un dels efectes misteriosos en el planeta Terra de les ones gravitacionals recentment descobertes. S’han alterat fins i tot les més elementals regles 
del càlcul aritmèti
c: 130 (o 131) són més que 161 (o 167). I també 167 són menys que 164… Haurem de canviar les regles bàsiques de la suma, tots els textos d’ensenyança i totes les calculadores. La Física és traïdora. Però, deixem les verbes i parlem de llibres, de lectures noves, que esperen en la prestatgeria. Ara mateix estic amb un curiós text, gairebé autobiogràfic, de John Fowles, El árbol, una molt interessant reflexió sobre relacions entre la percepció i el coneixement de la Naturalesa -del bosc, dels arbres i dels jardins- i la creació literària. Lectura breu, però, densa. Llarga i intensa serà, n’estic segur, la lectura del singular text d’en Miquel Bauçà, El canvi. Sento un poc de vergonya de dir que no l’he llegit encara, tot i que vaig seguir sempre el treball de Bauçà, i que alguna de les seves poe
sies inicials influí en els meus primers escrits els anys setanta (per sort, inèdits!). Aprofitaré la nova i recent edició d’Empúries per capficar-me en una rara o
bra d’un autor dels més rars (en el bon sentit de la paraula) de la literatura en llengua catalana. En contrast a l’anterior, Poema a tres voces de Minase, és de poesies aparentment senzilles i immediates dels poetes Shôhaku, Sôchô i Sôgi (o com s’escriguin en català), que també respondrà amb tota seguretat a les meves expectatives de lector que estima la poesia japonesa. És una obra del segle XV, amb poemes enllaçats (renga). Envejo la capacitat de fer-me pensar i sentir que tenen els haikus amb tan poques paraules, amb versos tan petits, però, d’amplíssima capacitat evocadora. Vanament, de vegades n’escric. I per acabar, envestiré, com sempre amb il.lusió, la lectura de la darrera novel.la de José Carlos Llop, Reyes de Alejandría, un mallorquí que és, sens dubte, un dels grans escriptors actuals en llengua castellana. I tancaré amb una aquarel.la no del tot reeixida, de fa pocs dies. Sé que els pocs lectors i lectores d’aquest blog me les consentiu, per la qual cosa us dono les gràcies molt cordialment:
