Mentre que intento dibuixar fragments del tot immens que m’envolta, i del qual, com el Fèlix de Ramon Llull, me’n meravello cada dia, visc un mes de maig ple, i ho agraesc. Dia 17, per cert, parlaré precisam
ent de Ramon Llull i de les seves bèsties humanitzades, i d’altres bèsties medievals i recents, al local de l’Associació de Veïnats de Santa Pagesa. Esperem que hi hagi molta d’assistència: l’associació és molt activa i s’ha implicat molt en la celebració i difusió de l’Any Llull, cosa d’admirar. Tornem al dibuix. Aquest cap de setmana vàrem ascen
dir fins el cim de s’Esclop (928 m, segons l’Alpina), i allà em teníeu fent de “mountaineer sketcher” en lloc d’”urban sketcher“, plagueta i retolador en mà. Vaig dibuixar un apunt de la caseta esbucada de n’Aragó, la que el savi francès va usar com a vèrtex del dissetè triangle de la medició del meridià terrestre l’any 1808
(sé això, perquè allà dalt hi ha una placa que ho indica). I el dimecres anterior havíem cercat caminois inxistents -només petjats per bestiar i excursionistes- per la serra des Teixos, que és d’una aparença formidable, i d’nua realitat de rocam pur, un esquetjar ferotge. Dia 21 participaré, per primera vegada en la meva vida, en una lectura pública de poesia (vegeu l’en
trada anterior): ni sé com m’hi atrevesc. En qualsevol cas, s’ha atès amb confiança una meva petició: m’agrada, i ho veureu ara mateix i ho escrit aquí cent i una vegades, la literatura japonesa, m’agrada l’art japonès. M’agradarà, doncs, participar en aquest acte d’homena
tge poètic a un gran fotògraf japonès, Masao Yamamoto, d’expressió molt singular i concentrada en les petites coses de la naturalesa i de la humanitat. Mirau, per comprovar que és cert aquest gust meu, alguna de les lectures que tenc a punt per a aquest mes (sense comptar els 28 originals que opten al premi de narrativa infantil Guillem Cifre de Colonya que convoca
la Fundació Colonya amb la col.laboració de l’editorial Barcanova). En primer lloc, però, vull saber com és, i no puc esperar, el text de la novel.la que va permetre realitzar un dels westerns clàssics i inoblidables, i per a mi quasi mític: Shane, de Jack Schaefer (la pel.lícula es va traduir com Raíces profundas; hi participava un colossal Jack Palance). Després, recordaré la lectura d’una obra primerenca d’un dels nostres
escriptors ja clàssics, reeditada per Bromera: La lluna i el ‘Cala Llamp’, de Baltasar Porcel. Com la rebré? Ha passat molt de temps des de la primera vegada que vaig llegir-la, aquesta obra. N’he de fer la ressenya per al diari. I llegiré amb vertader delit el darrer, recentíssim llibre de Gabriel Janer Manila, potser unes memòries, que titula Ha nevat sobre Yesterday. Acabo de comprar-lo, avui horabaixa. I el que abans deia: tres llibres de poesia japonesa. Instantes. Nueva antología del haiku japonés, editada per José María Bermejo a Hiperion, Los 99 jaikus de Ryookan, i Palabras de luz d’Ueshima Onitsura, esperen amb paciència oriental ser oberts i ser llegits atentament i ser alenats profundament. I ara, la caseta, l’apunt fet a la muntanya:
