Cal llegir, escriure, dibuixar…

Desolat pel que es publica aquests darrers dies sobre les maniobres del ministre de l’Interior (el que veu àngels i posa medalles a la Mare de Déu, el que ha fet la llei mordaça, el que resa diariament) amb el director o el que sigui de l’oficina antifrau catalana (el qual, avui, davant del Parlament de Catalunya s’ha mostrat amb la prepotència característica dels conservadors espanyols més rancis, tot i que ell potser és català), i desolat de veure com tot el PP i la premsa afí (excepte El Mundo, que, si no ha gosat, és perquè deu ser molt gros, l’assumpte!) respon en ramat fent-se les víctimes, i de percebre que els seus votants tanmateix no reculen (sostenint la corrupció estructural, i ara l’ús de les institucions per atacar el rival: pur franquisme intolerable!), preferesc dedicar-me a les meves aquarel.les i a les meves lectures i escriptures. He llegit el darrer llibre (un dels darrers) d’en Max, preciós, i he llegit altres coses, que ja us vaig avançar. I he escrit molts de textos breus -més d’un centenar per ara- en un quadern de tapes roges titulat, en castellà: Historia de la Europa Moderna, i que jo titulo Miscel.lània, 2016. Un altre dia parlaré dels meus quaderns. Ja en tenc alguns. Bé acabats bé a mig fer. Per finalitzar el que he esmentat, encara me falta omplir una vintena de pàgines. No en tenc cap pressa. Vaig poc a poc. Escric a intervals, sense gairebé correcció, esperant allò que surt, donant-me llibertat… Hi escric, a mà, amb ploma, en aquestes plaguetes, poesia o textos que pretenen tenir un alè de manifestació poètica, una insinuació de la meva manera actual d’entendre l’escriure i el viure. Potser qualque dia pugui publicar-los, aquests quaderns. També un dia parlaré aquí dels textos inèdits que tenc desats en la prestatgeria que és, ara mateix, a la meva esquerra. Això de publicar és, a hores d’ara, una altra història i la deixo per a una altra ocasió. Vegeu un d’aquests textos miscel.lanis, brevíssim: